1 venir al món obrir els ulls a la llum sobrenéixero sobrenàixer, néixer després de la mort del pare. germinar(una planta) sortir(una planta, el pèl, la ploma, una deu d'aigua, un astre, etc.) renéixero renàixer(un sentiment, una cultura, una llengua, etc.) 2 Fig. Començar a ésser. tenir el [...]

disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]

1 allunyar. 2 Causar estranyesa. sorprendre meravellar fer estrany. Em fa molt estrany que hagi dit això. reprendre. Aquella notícia el va reprendre molt. venir de nou(a algú una cosa) deixar de pedra. La notícia el deixà de pedra. 3 (estranyar-sepron.). Sentir estranyesa. no saber-se [...]

1 verolaro verolejar, començar a prendre un fruit verd el color de madur. Les cireres ja verolen. enverar, íd. venir a madurament assaonar-se. Fruita assaonada sobre l'arbre mateix. amoixir-se, esdevenir, una fruita, moixa o tova de tan madura. Ant. Verdejar: no ésser prou madur. Aquestes [...]

1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]

que no van dirigits al subjecte. arribar (o venir) (una cosa) a orelles (d'algú) 3 Experimentar una impressió moral. entrar-li(a algú, un afecte). Li entrà una gran tristesa (joia, admiració, amor, sospita, dubte, enyorament, etc.). pressentir, sentir que ha d'ocórrer. Pressentia que moriria [...]

estar com gat i gos tirar-se els plats pel cap (esp. una parella) anar de rebot, anar en desacord, començar a barallar-se venir a les mans, començar a barallar-se a cops. anar a cops, barallar-se a cops. espicassar-se, barallar-se (els ocells, les gallines, etc.) a cops de bec. 3 disputar-se (- [...]

. 4 v. intr. Adaptar-se, una cosa, amb una altra. Aquesta porta no ajusta bé. encaixar. La porta no encaixa. quadrar casar. Aquests colors no casen. harmonitzar adaptar-se emmotllar-se venir bé venir just avenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap(a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir [...]

(l'òliba, la xibeca, etc.) xericar(els ocells petits) xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. garrular, íd. piular, piuar o piulejar(els pollets de la gallina) 4 v. tr. Invitar algú a venir. convocar, cridar a una reunió. evocar, cridar les ànimes dels [...]